Passa al contingut principal

3er i últim dia

Després de dos dies coneixen Turí, els nostres representants, van acabar fen net de totes les raccions que havien portat a la Fira. L'èxit ha estat com s'esperaven els organitzadors i ells mateixos. També hem de recordar que un ball del fanalet amb un company de cuina dela Noguera, va ser un dels actes de clausura de la presentació de la Xicoia. Les fotos no tenen perdua, us ho asseguro. En Jordi, encara en deia que els bombers corrien a l'stang per si hi havia foc, jajajjaa, segurament devia ser el "COLAFÓN" final, o la traca fi de festa, aquest Josep, no s'el pot treure de casa, jajaja. En Marc del Forumgastronòmic, segurament encara cort ara jajjaja, tranquil, Marc, que quant coneguis bé al Josep, no et farà falta corre tant.

Bueno, gent de Turisme de Catalunya, i altres col·laboradors de l'event, cuines del Vendrell i cuina de la Noguera, ha estat un plaer per nosaltres poder compartir aquesta experiència amb vostés.
Sambem que us en deiem una, però qui sap, a lo millor la propera trobada de CCC es fa al Pallars Sobirà, des d'aquets blog, ho deixem a l'aire.

Una abraçada molt forta a tots i Gràcies, gràcies per confiar un cop més amb la Xicoia.


Salut

Comentaris

LO TEIXÒ ha dit…
es veritat que la xicoia, aprofitant la visita a torino, va tancar un acord de colaboracio amb l'empresa de cafe lavazza?
Fonda Farré ha dit…
algo de raó tens, però encara o portem una mica en secret, no se d'on has tret la informació, però hi ha algo si, es veritat o hi va haber quelcom.

ja us explicarem el que, no us preocupeu

la xicoia

Entrades populars d'aquest blog

10è Sopar de la Xicoia d'Or

JABALÍ + JABALÍ + JABALÍ

Descanse en paz el pobre jabalí
Quim Monzó LA VANGUARDIA, dimarts 12 de maig del 2009

Era un Mercedes serie S, un coche impresionante: nunca había viajado yo en un cochazo como ese.
Como muchos de mis coetáneos, yo también me guaseé de la forma en que murió Cecilia, aquella cantante de los setenta que se hizo famosa con piezas como Dama, dama o Mi querida España. Se explicaba que murió al chocar contra una vaca. Una madrugada, ella iba en un Seat 124, con sus músicos, y allá por Zamora chocaron con una. Otros decían que chocaron contra unos bueyes. Tanto da. Que alguien muera es terrible para la familia y los amigos. Pero, cuando ese alguien es conocido y la muerte grotesca, la sorna es inevitable. A partir de la muerte de Cecilia, morir al chocar contra una vaca – o, por extensión, con una bestia grande – pasó a llamarse hacer un Cecilia. Así, a quien cogía el coche para ir por una carretera solitaria, se le prevenía: «Ve con cuidado, no vayas a hacer un Cecilia». Una impresión similar ca…