Passa al contingut principal

Una opinió que ens anima esclar

05/02/2008...12:46
Iniciatives al Pallars Sobirà
Salta a Comentaris
Vull destacar el paper d’associacions de la comarca com La Xicoia

L’evidència de l’espectacularitat dels paisatges del Pallars Sobirà es sumen a la iniciativa dels seus habitants que intenten fer d’aquesta comarca un lloc singular. Entre els encants dels diferents pobles surten persones que més enllà de la política i de la mera explotació turística porten a terme iniciatives per poder millorar la qualitat de vida i crear del Pallars Sobirà un bon lloc per viure.
Malauradament no puc estar al Pallars tot el temps que desitjaria, les poques ofertes laborals de les zones de muntanya m’han obligat fins ara a passar més temps a la gran ciutat. El que més em sorprèn no són les poques ofertes per treballar, que de tant en tant ja en surt alguna, sinó les pèssimes condicions laborals. Si ho comparem amb Barcelona, la vida potser és més barata però no tant. Un pis de lloguer volta els cinc-cents euros, això si en trobes un per llogar tot l’any. I si decideixes sumar-te a la moda dels hipotecats, la majoria de promotors t’ofereixen un apartament de quaranta metres quadrats que tardaràs, amb la teva parella, trenta anys a pagar. També hi ha la possibilitat de comprar un paller per rehabilitar «amb moltes possibilitats» que et surt quasi més car que l’apartament sense tenir en compte la reforma. Tot i que m’alegra no veure en la comarca cap hipermercat, el costat negatiu són els productes més cars dels establiments. Així, fent una anàlisi poc científica, valoro que viure al Pallars Sobirà no és tan barat com podria semblar.
I tornant al tema, volia destacar el paper d’associacions com La Xicoia, que uneix diferents restauradors de la comarca, i Montanyanes, una empresa jove que es dedica a fer projectes per dinamitzar la comarca. La Xicoia pretén oferir una cuina de qualitat amb productes de la terra. Ha creat el Ral·li Gastronòmic i diferents concursos culinaris. Montanyanes ha intentar recuperar activitats tradicionals ja perdudes per ensenyar-les als més joves, com el curs de tractament tradicional de la llana. Aquesta empresa ha col·laborat amb el Consell Comarcal per dur a terme una iniciativa que em sembla molt interessant, Del Tros al Plat. Aquest projecte, que pretén servir productes de la comarca i ecològics als menjadors escolars és una iniciativa a imitar.
Una altra iniciativa portada a terme per diverses associacions és la festa d’un Xorret d’Aigua Clara, que es du a terme a Sort a la primavera i que intento no perdre’m en cap ocasió. Aquests són alguns exemples d’iniciatives portades a terme per la gent de la comarca. Vull felicitar els pallaresos per fer d’una comarca amb vida i un bon lloc per viure, encara que les condicions no ho posin fàcil.

Signat per Paula Martí, de Barcelona (Opinió)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

10è Sopar de la Xicoia d'Or

JABALÍ + JABALÍ + JABALÍ

Descanse en paz el pobre jabalí
Quim Monzó LA VANGUARDIA, dimarts 12 de maig del 2009

Era un Mercedes serie S, un coche impresionante: nunca había viajado yo en un cochazo como ese.
Como muchos de mis coetáneos, yo también me guaseé de la forma en que murió Cecilia, aquella cantante de los setenta que se hizo famosa con piezas como Dama, dama o Mi querida España. Se explicaba que murió al chocar contra una vaca. Una madrugada, ella iba en un Seat 124, con sus músicos, y allá por Zamora chocaron con una. Otros decían que chocaron contra unos bueyes. Tanto da. Que alguien muera es terrible para la familia y los amigos. Pero, cuando ese alguien es conocido y la muerte grotesca, la sorna es inevitable. A partir de la muerte de Cecilia, morir al chocar contra una vaca – o, por extensión, con una bestia grande – pasó a llamarse hacer un Cecilia. Así, a quien cogía el coche para ir por una carretera solitaria, se le prevenía: «Ve con cuidado, no vayas a hacer un Cecilia». Una impresión similar ca…