Passa al contingut principal

Com no, havia de ser ell Carles Porta


notici extreta del diari segre d'avui

Mèrit turístic



LA GENERALITAT concedeix la medalla al mèrit turístic a l'associació Xicoia del Pallars Sobirà. Ben fet. S'ho mereixen molt. La Diputació de Lleida va entregar, la setmana passada, els premis Lleidatur a persones i empreses a qui vol destacar per diferents motius relacionats amb Lleida i el Turisme, en majúscula. Ben triats també els premiats (si els cités ompliria l'article, però segur que ja ho heu llegit o, si no, www. lleidatur.cat).


El que vull avui és convidar-vos a una reflexió a partir de la Xicoia, però extensible també als premiats de Lleidatur i a molts altres àmbits: Qui està al servei de qui? La Xicoia al servei dels polítics o els polítics al servei de la Xicoia? Gent com Vidal Vidal o Xavier Moncayo crec que ho han entès bé i les seves gestions, en general, estan al servei del territori. Però em temo que no és una postura freqüent i, lamentablement, hi ha molts polítics (i tècnics i tecnòcrates) que es pensen que és la societat (la gent, les associacions, els empresaris) qui ha d'estar al seu servei.


La Xicoia està formada per joves empresaris del sector de la restauració i l'hoteleria. Qui millor que ells per cuidar el racó de país on han nascut i, a més, han fet una ferma aposta per viure-hi i treballar-hi? De debò: qui millor que ells? El que hauria de fer qualsevol govern intel·ligent és preguntar-los: "Què us fa falta, nois?" i ajudar-los molt, amb lleis i amb diners. I això faria que el Sobirà creixés en qualitat (encara més) i en valors autòctons i no en pizzeries. Quan es pretén dibuixar el futur d'una comarca (o d'un sector) des d'un despatx a Barcelona o, el que és pitjor, fent cas als titulars o a les "preguntes del dia" de mitjans marcadament centralistes, sempre acaba pagant els plats trencats la gent del territori.


Els polítics han de ser valents i no han de permetre barbaritats. Però han d'escoltar la gent que, com els de la Xicoia, donen valor humà i professional a un racó de món tan preciós. Ho dic perquè, fa molt poc temps, als xicois se'ls va tractar de rucs (i de salvatges) per fer un sopar amb carn de ruc. I aquesta crítica només podia venir de mentalitats ruques.


Enhorabona als premiats i tant de bo hi hagués més gent com ells. Sobretot en aquesta època en què alguns periodistes i polítics s'atreveixen a utilitzar termes com "refundar el capitalisme" amb una lleugeresa increïble per parlar de reunions que només serveixen per omplir diaris i minuts de televisió.





Gràcies un cop més Xicoia d'Or

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CUINA A DOS MANS AL PALLARS PER PRESERVAR PLATS TRADICIONALS DE LA ZONA

L'Associació Gastronòmica La Xicoia i el projecte Recossira, dins del programa d'alimentació saludable de la gent gran, han realitzat un taller d'intercanvi de coneixements dins de la cuina. Són tallers a dos mans que consisteixen en què una mestressa de casa i un cuiner d'un restaurant han d'elaborar un mateix plat. La mestressa de casa l'elabora com tradicionalment es feia a les cases de pagès i el cuiner amb un toc d'innovació però sense renunciar a la tradició. El plat elaborat per la mestressa de casa acabarà sortint a la carta del restaurant. En el cas del primer taller sortirà a la carta del restaurant Farré de Baro; prims de corder amb patates estofades, de la Maria de Casa el Mestre d'Arcalís. Jaume Mora, cuiner de la Fonda Farré, ha valorat molt positivament l'experiència i ha dit que el maridatge entre les dues associacions és molt interessant des del punt de vista d'intercanvi de coneixements entre persones grans i cuiners. Mo

3er i últim dia

Després de dos dies coneixen Turí, els nostres representants, van acabar fen net de totes les raccions que havien portat a la Fira. L'èxit ha estat com s'esperaven els organitzadors i ells mateixos. També hem de recordar que un ball del fanalet amb un company de cuina dela Noguera, va ser un dels actes de clausura de la presentació de la Xicoia. Les fotos no tenen perdua, us ho asseguro. En Jordi, encara en deia que els bombers corrien a l'stang per si hi havia foc, jajajjaa, segurament devia ser el "COLAFÓN" final, o la traca fi de festa, aquest Josep, no s'el pot treure de casa, jajaja. En Marc del Forumgastronòmic, segurament encara cort ara jajjaja, tranquil, Marc, que quant coneguis bé al Josep, no et farà falta corre tant. Bueno, gent de Turisme de Catalunya, i altres col·laboradors de l'event, cuines del Vendrell i cuina de la Noguera, ha estat un plaer per nosaltres poder compartir aquesta experiència amb vostés. Sambem que us en deiem una, però qu