Passa al contingut principal

RECOLLIDA DEL DIPLOMA


Ahir era el dia.

A les 14.00 era l'hora de trobada dels que al final vam anar a Barcelona. Lloc com no, Restaurant Via Veneto. Ens esperava un menú per celebrar en intimitat el premi atorgat a tota l'associció.

En Carles Tejedor, el cuiner del Via, i amic del Jordi, ens va oferir un menú amb uns productes d'altíssima qualitat, i fins i tot, va caure una ampolla de DELAMONTE per part del senyor Monje, tot un detall, i des d'aquí dornar-li les gràcies.

Un gintònic al Piperment, ens va fer agafar el cotxe fins al Palau de Pedralbes, ja quasi les 19.00h, hora de recollida.

Puntuals com una ascla, vam arribar els nou socis de la Xicoia. Salutacions dels amics, felicitacions i que comenci l'espectacle. Cap a les 17.30, va sortir el President de la Generalitat, amb la resta d'autoritats i els guardonats darrera seu. Un parlament del Senyor Huguet va obrir l'entrega de guardons. Cap a les 20.00 en va tocar el torn. de la boca del Senyor Montilla, van sortit les paraules que esperàvem.

"DIPLOMA TURÍSTIC DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA A L'ASSOCIACIÓ GASTRONÒMICA LA XICOIA"...El presi, va sortir a recollir-lo.

Entre els guardonats, molts amics i coneguts.

Va començar el pica pica, que voleu que us digui, es notava molt la crisi, però van aprofitar gràcies al Sr. Vidal, xerrar amb el President de la Generalitat. Ens va donar una volta, ell mateix per tot el nostre territori, que si havia estat a Tírvia, que si a dinar al Kiko de Llessui que si a Pujalt....... la veritat és que el seu posat, potser va ser el que més ens va sorprendre. Atent en tot moment i amb una alçada d'estatura més petita del que molts ens pensàvem, escoltava totes les nostres paraules sense gesticular ni un ull. És ben certa aquella frase de (oir, ver i callar), tot un exemple. Després evidenment, va expressar les seves opinions sobre els que l'hi haviem dit.

Un plaer Sr. Montilla.

Cap a les 21.00h, van sortint del meravellós Palau de Pedralbes direcció a casa nostra. Una jornada quelcom diferent, i a la vegada molt agradable.

Moltes gràcies a tots els que heu confiat en nosaltres per la concessió d'aquest guardó.

Comentaris

Pallars sobirà ha dit…
Gràcies Ignasi, espero que la familia estigui bé

Bon any nou

Entrades populars d'aquest blog

10è Sopar de la Xicoia d'Or

JABALÍ + JABALÍ + JABALÍ

Descanse en paz el pobre jabalí
Quim Monzó LA VANGUARDIA, dimarts 12 de maig del 2009

Era un Mercedes serie S, un coche impresionante: nunca había viajado yo en un cochazo como ese.
Como muchos de mis coetáneos, yo también me guaseé de la forma en que murió Cecilia, aquella cantante de los setenta que se hizo famosa con piezas como Dama, dama o Mi querida España. Se explicaba que murió al chocar contra una vaca. Una madrugada, ella iba en un Seat 124, con sus músicos, y allá por Zamora chocaron con una. Otros decían que chocaron contra unos bueyes. Tanto da. Que alguien muera es terrible para la familia y los amigos. Pero, cuando ese alguien es conocido y la muerte grotesca, la sorna es inevitable. A partir de la muerte de Cecilia, morir al chocar contra una vaca – o, por extensión, con una bestia grande – pasó a llamarse hacer un Cecilia. Así, a quien cogía el coche para ir por una carretera solitaria, se le prevenía: «Ve con cuidado, no vayas a hacer un Cecilia». Una impresión similar ca…